Causes de la mala olor als peus: per què passa i com identificar-ne l’origen

La mala olor als peus és un problema molt habitual que no sempre està relacionat amb una higiene insuficient. De fet, hi ha persones que es renten els peus diàriament i continuen notant una olor desagradable.

Aquesta alteració, coneguda com a bromhidrosi plantar o podobromhidrosi, apareix principalment quan els bacteris de la pell descomponen la suor i altres substàncies. La sudoració excessiva, les infeccions, el calçat i determinades alteracions de la pell també hi poden influir.

Identificar-ne la causa és el primer pas per trobar una solució adequada.

Per què fan mala olor els peus? Suor, bacteris i calçat tancat

La suor no fa olor: el problema és la seva descomposició

La suor dels peus està formada principalment per aigua i sals minerals i pràcticament no té olor. La mala olor apareix quan els bacteris de la flora bacteriana cutània descomponen components de la suor i la queratina de les cèl·lules mortes de la pell.

Aquest procés allibera compostos volàtils, com àcids grassos i compostos sulfurosos, responsables de l’olor desagradable. Alguns bacteris implicats són Brevibacterium i Kytococcus sedentarius (anteriorment Micrococcus sedentarius), relacionats amb la producció de compostos com l’àcid isovalèric.

Per què els peus fan més olor que altres parts del cos?

Els peus tenen una elevada concentració de glàndules sudorípares i passen moltes hores dins de sabates i mitjons. La falta de ventilació dificulta l’evaporació de la suor i crea un ambient càlid i humit que afavoreix la proliferació de bacteris i fongs.

Les mans també suen, però com que acostumen a estar exposades a l’aire, la humitat s’evapora més fàcilment.

Principals causes de la mala olor als peus

La mala olor pot tenir diferents orígens: sudoració excessiva, infeccions, calçat poc transpirable, acumulació de pell morta, hàbits d’higiene o factors interns.

Sudoració excessiva o hiperhidrosi plantar

La hiperhidrosi plantar provoca una producció de suor superior a la necessària, fins i tot en repòs. Les persones que la pateixen poden tenir els peus freds però humits i els mitjons completament xops.

L’excés de suor afavoreix la proliferació bacteriana i la maceració de la pell, intensificant la mala olor. El podòleg pot valorar el grau de sudoració i orientar el tractament més adequat.

Infeccions per fongs: el peu d'atleta

El peu d’atleta o tinea pedis és una infecció per fongs que pot provocar picor, descamació, esquerdes i pell blanquinosa entre els dits, de vegades acompanyades de mala olor.

És freqüent en persones que utilitzen piscines, vestuaris o dutxes compartides, especialment durant i després de l’estiu.

La suor no provoca directament els fongs, però la humitat n’afavoreix el desenvolupament. Pots ampliar la informació sobre els fongs a la planta del peu per la suor i els fongs a les ungles dels peus.

Queratòlisi punctata: una infecció bacteriana poc coneguda

La queratòlisi punctata és una infecció bacteriana superficial que provoca petits cràters o clotets a la planta del peu, especialment a les zones de suport.

Acostuma a presentar pell blanquinosa i una olor molt intensa. Està relacionada amb la sudoració excessiva i el calçat tancat, per això és habitual en esportistes i joves.

Si observes aquests senyals, és important acudir al podòleg per rebre un tractament específic.

Calçat i mitjons poc transpirables

Les sabates de plàstic, goma o materials sintètics poc transpirables dificulten la ventilació i afavoreixen l’acumulació d’humitat. Portar calçat sense mitjons també pot contribuir-hi.

A més, utilitzar les mateixes sabates diversos dies seguits sense deixar-les assecar pot convertir-les en un reservori de bacteris. Per això, encara que et rentis els peus, la mala olor pot tornar a aparèixer.

És recomanable alternar el calçat i utilitzar mitjons transpirables, de cotó, llana o fibres tècniques que gestionin bé la humitat.

Acumulació de pell morta, durícies i zones de pressió

Les durícies o hiperqueratosis acumulen queratina, una substància que determinats bacteris poden descompondre i que pot contribuir a la mala olor.

Moltes durícies apareixen per una distribució inadequada de les pressions durant la marxa. Per això, eliminar-les sense corregir la sobrecàrrega pot fer que tornin a aparèixer.

Si vols saber per què surten durícies als peus, és important entendre’n l’origen. En casos recurrents, un estudi biomecànic de la petjada pot ajudar a identificar les zones de pressió excessiva.

Higiene i assecat insuficients

Una higiene inadequada pot afavorir l’acumulació de suor i bacteris, però la mala olor no sempre significa falta d’higiene.

A més de rentar els peus diàriament, és essencial eixugar-los correctament, especialment entre els dits, per evitar que la humitat afavoreixi les infeccions.

Canvis hormonals: adolescència, embaràs i menopausa

Durant l’adolescència, l’embaràs o la menopausa, els canvis hormonals poden modificar la sudoració i afavorir la mala olor dels peus.

En els adolescents, aquest efecte sovint es combina amb una activitat física elevada i l’ús prolongat de sabatilles esportives.

Alimentació, tabac, alcohol i alguns medicaments

Aliments com l’all, la ceba i determinades espècies contenen compostos que poden modificar l’olor corporal. L’alcohol també pot augmentar la sudoració, mentre que el tabac pot influir en l’olor corporal.

Alguns medicaments poden provocar més sudoració com a efecte secundari. Si notes aquest canvi, consulta amb el metge prescriptor sense suspendre el tractament pel teu compte.

Malalties de base

Algunes alteracions metabòliques, renals o hepàtiques poden provocar canvis en l’olor corporal o la sudoració, tot i que no són causes habituals de mala olor exclusiva dels peus.

Si l’olor canvia bruscament o apareix amb altres símptomes, és recomanable consultar un professional sanitari. En persones amb diabetis, qualsevol ferida o infecció al peu requereix una valoració professional.

Com identificar la causa de la mala olor dels teus peus

Els símptomes que acompanyen la mala olor poden ajudar a orientar-ne l’origen.

Què notes?Possible causaQuè hi pots fer?
Olor amb picor i desascamació entre els ditsPeu d’atletaConsultar el podòleg
Olor molt intensa i petits clotets a la plantaQueratòlisi punctataValoració i tractament específic
Mitjons xops fins i tot en repòsHiperhidrosi plantarValorar la sudoració excessiva
Olor amb unes sabates concretesCalçat poc transpirableVentilar i alternar el calçat
Olor amb durícies o pell engruixidaHiperqueratosi per pressióRevisar la pell i la petjada
Olor sobtada sense canvis d’hàbitsDiferents causes possiblesConsultar un professional sanitari

Aquesta taula és orientativa i no substitueix el diagnòstic podològic.

Mala olor als peus en nens i adolescents

La mala olor als peus és freqüent durant l’adolescència a causa dels canvis hormonals, l’activitat física i l’ús prolongat de calçat esportiu tancat.

Per prevenir-la, és important fomentar hàbits senzills: rentar i eixugar bé els peus, canviar els mitjons després de fer esport i deixar assecar les sabatilles.

Cal abordar el problema amb naturalitat, sense fer sentir vergonya al nen o adolescent. Si la mala olor persisteix malgrat una bona higiene o apareixen descamació o petits clotets a la planta, convé acudir al podòleg.

Mala olor als peus en esportistes

Els esportistes que practiquen running, futbol o pàdel poden patir més mala olor als peus per la sudoració intensa, el calçat tècnic tancat i l’ús de vestuaris compartits, on també augmenta el risc d’infeccions per fongs.

Per prevenir-la, es recomana utilitzar mitjons tècnics transpirables, eixugar i airejar les sabatilles després de cada entrenament, no guardar-les humides dins la bossa esportiva i portar xancletes a les dutxes compartides.

El fregament repetit i les sobrecàrregues durant la pràctica esportiva també poden afavorir l’aparició de durícies i butllofes, que poden agreujar les molèsties.

Remeis casolans per a la mala olor als peus: què funciona i què no?

El bicarbonat, el vinagre o els banys amb te negre són remeis populars, però no hi ha evidència científica sòlida que en confirmi l’eficàcia per tractar les principals causes de bromhidrosi plantar.

Alguns d’aquests productes poden irritar la pell i, sobretot, emmascarar infeccions per fongs o bacteris que necessiten tractament específic.

Mites i realitats sobre la mala olor als peus

Afirmació Mite o realitat?
La mala olor sempre és falta d’higiene.
Mite. Pot tenir altres causes.
La suor és la que fa mala olor.
Mite. L’olor apareix principalment per l’activitat bacteriana.
Les sabates poden mantenir la mala olor.
Realitat. Poden acumular humitat i bacteris.
La mala olor persistent pot necessitar tractament.
Realitat. Especialment si existeix una infecció o hiperhidrosi.

Com prevenir la mala olor als peus

Uns bons hàbits d’higiene i ventilació poden ajudar a reduir considerablement el problema:

  • Renta’t els peus diàriament i eixuga’ls bé, especialment entre els dits.

  • Canvia els mitjons cada dia i després de practicar esport.

  • Escull calçat transpirable i mitjons de cotó, llana o fibres tècniques adequades.

  • Alterna les sabates i deixa-les assecar completament.

  • Aireja els peus sempre que sigui possible.

  • Utilitza xancletes en piscines i vestuaris compartits.

  • Cuida les durícies i evita acumulacions de pell morta.

  • Consulta sobre productes específics, com talcs, desodorants o antitranspirants per als peus.

Si utilitzes plantilles personalitzades, neteja-les i deixa-les airejar seguint les recomanacions del fabricant.

Quan cal acudir al podòleg per la mala olor als peus?

És recomanable acudir al podòleg quan la mala olor persisteix malgrat mantenir una higiene adequada, la sudoració és excessiva o apareixen altres símptomes, com picor, descamació, esquerdes, petits clotets o ferides.

També convé consultar si el problema afecta la teva vida social o laboral, o si tens diabetis i observes qualsevol lesió o infecció als peus.

El podòleg pot explorar la pell i les ungles, identificar si l’origen és una infecció, una hiperhidrosi o una acumulació de durícies i indicar el tractament més adequat. Si detecta zones de sobrecàrrega, també pot valorar la necessitat d’estudiar la petjada.

A Inmoovs, t’ajudem a identificar l’origen del problema i a cuidar la salut dels teus peus mitjançant una valoració personalitzada. Descobreix els nostres tractaments podològics a Inmoovs.

Preguntes freqüents sobre la mala olor als peus

Sí, és habitual després de fer esport o portar calçat tancat moltes hores. Si l’olor és persistent o molt intensa, convé identificar-ne la causa.

No. També pot estar relacionada amb la hiperhidrosi, els bacteris, les infeccions o el tipus de calçat.

Pot ser per una sudoració excessiva, una infecció o la humitat acumulada dins del calçat. També és important eixugar correctament els espais entre els dits.

En la majoria dels casos es pot controlar o resoldre identificant-ne la causa i aplicant les mesures d’higiene o el tractament específic adequat.

Els canvis hormonals de la pubertat, l’activitat física i l’ús de calçat esportiu tancat poden afavorir la sudoració i la proliferació bacteriana.

No hi ha evidència científica sòlida que en confirmi l’eficàcia com a tractament de la bromhidrosi plantar. A més, pot irritar la pell.

Quan l’olor persisteix malgrat una bona higiene o s’acompanya de sudoració excessiva, picor, descamació, esquerdes o lesions a la pell.

Comparteix l’article