Fongs a les ungles dels peus (onicomicosi): guia completa per reconèixer-los i tractar-los

Has notat que una ungla del peu s’ha tornat més groga, més gruixuda o es comença a trencar? És una situació molt més habitual del que sembla. Moltes persones detecten un canvi a l’ungla i automàticament pensen en fongs, però la realitat és que no totes les alteracions unguials són una onicomicosi. I precisament vet aquí la clau: encertar amb el diagnòstic des del principi. En aquest article t’expliquem com reconèixer els fongs a les ungles dels peus, per què apareixen, quins tractaments existeixen i quan val la pena acudir al podòleg per evitar que el problema avanci.

Què és l'onicomicosi? Definició i tipus de fongs

L’onicomicosi és una infecció produïda per fongs que afecta l’ungla i, en alguns casos, també la pell que l’envolta. És una de les patologies més freqüents en podologia, especialment en adults i esportistes.

Encara que solem parlar de “fongs a les ungles” com si fossin tots iguals, hi ha diferents tipus i no tots es comporten de la mateixa manera. Per això, el tractament pot variar segons l’origen de la infecció.
Els més habituals són els dermatòfits, els més freqüents, candida,freqüent en humitat constant o defenses baixes, i fongs no dermatòfits que són menys comuns.

A més, hi ha diferents formes clíniques: l’onicomicosi subungueal distal, la més habitual, comença a la vora de l’ungla i avança cap a dins, la leuconiquia tricofítica, que produeix taques blanquinoses i l’onicomicosi proximal, que és menys freqüent, però és més habitual en persones immunodeprimides.

El dit gros del peu sol ser la zona més afectada, ja que suporta molts microtraumatismes provocats pel calçat i limpacte en caminar o córrer.

Com comença el fong a l'ungla? Primers símptomes a detectar

La majoria de vegades, els fongs comencen de forma molt discreta. No hi sol haver dolor al principi, i això fa que molta gent ho deixi passar fins que la infecció ja està avançada.

Els primers signes solen aparèixer en aquest ordre:

  1. Petita taca blanca o groguenca a un lateral oa la punta de l’ungla.
  2. Pèrdua de brillantor i aspecte més opac.
  3. Engrossiment progressiu de l’ungla.
  4. Fragilitat o tendència a trencar-se.
  5. Canvi de color: groc, marró o fins i tot verdós.
  6. Separació de lungla de la pell (onicòlisi).
  7. En alguns casos, mala olor o acumulació de residus sota l’ungla.

Quan la infecció avança, l’ungla pot deformar-se i resultar incòmoda fins i tot en caminar o portar sabates tancades.

No tot canvi a l'ungla és un fong

Aquí és on moltes persones s’equivoquen. Hi ha alteracions que s’assemblen molt a una onicomicosi, però que no tenen res a veure amb fongs i, per tant, no milloren amb antifúngics.
Alguns exemples habituals són:

  • Leuconíquia: taques blanques provocades per petits cops.
  • Hematoma subungueal: la típica “ungla negra” de l’esportista.
  • Psoriasi unguial: pot provocar engrossiment i canvis de color.
  • Síndrome d’ungla fràgil: ungles trencadisses i debilitades.
  • Onicòlisi per traumatismes o pressió del calçat.

Per això el diagnòstic diferencial és tan important. Automedicar-se sense saber exactament què passa pot fer que el problema s’allargui durant mesos sense resultats reals.

Per què surten fongs a les ungles dels peus? Causes i factors de risc

Els fongs aprofiten ambients humits, càlids i amb poca ventilació. Per això els peus són una zona especialment vulnerable.
L’onicomicosi sol aparèixer quan coincideixen diversos factors predisponents. La hiperhidrosi, la presència de peu d’atleta o tinya pedis, els microtraumes provocats per l’esport o l’ús de calçat ajustat, així com l’exposició freqüent a piscines, vestuaris i altres zones humides compartides, creen l’entorn ideal perquè els fongs proliferin i acabin afectant l’ungla.
Moltes vegades el fong comença a la pell i acaba estenent-se a les ungles si no es tracta correctament.

Tractaments per als fongs a les ungles: opcions i eficàcia

El tractament dependrà del tipus de fong, de l’estat de l’ungla i del temps que evolucioni.

Tractaments tòpicsSón esmalts o solucions antifúngiques que s’apliquen directament sobre l’ungla. Funcionen millor en casos lleus o detectats a temps. El problema és que l’ungla actua com una barrera i dificulta que el producte penetri bé quan la infecció ja està avançada.
Tractaments oralsEn infeccions més profundes o esteses, el podòleg o metge pot recomanar antifúngics orals. Solen ser més eficaços, encara que requereixen seguiment professional.
Quiropodia i desbridamentLa reducció del gruix de l’ungla mitjançant una quiropòdia professional ajuda a eliminar teixit afectat i millora moltíssim l’eficàcia dels tractaments. A més, permet alleujar molèsties i controlar millor l’evolució de la infecció.
Tractament amb làserEl làser és una de les opcions més utilitzades actualment a clínica podològica. Actua generant calor controlada per debilitar el fong sense malmetre l’ungla. No acostuma a ser dolorós i permet combinar-se amb altres tractaments per millorar resultats.

A la pràctica, per obtenir els millors resultats el millor tractament és combinar làser amb tractaments tòpics i el desbridament. Aquest tractament combinat sempre és millor opció que altres en solitari.

Quan triga a curar-se l'onicomicosi?

Aquí és important tenir paciència. Encara que l’ungla comenci a veure’s millor, això no vol dir que el fong hagi desaparegut completament.
Les ungles creixen a poc a poc, especialment les dels peus. En molts casos, la recuperació completa pot trigar uns quants mesos.
La durada depèn de factors com la gravetat inicial, el tipus de fong, la constància en el tractament, la velocitat de creixement de l’ungla i el control de factors de risc com ara humitat o calçat.
Abandonar el tractament abans d’hora és una de les causes més freqüents de recaiguda.

Com prevenir els fongs a les ungles dels peus

La prevenció marca una gran diferència, especialment si ja has tingut fongs anteriorment.

Alguns consells útils:
• Assecar bé els peus després de dutxar-te.
• Canviar els mitjons diàriament.
• Utilitzar calçat transpirable.
• No caminar descalç a vestidors o piscines.
• Evitar compartir tallaungles o llimes.
• Mantenir les ungles correctament tallades.
• Revisar qualsevol canvi a l’ungla com més aviat millor.

En esportistes, a més, és recomanable:
• Reviseu l’estat del calçat esportiu.
• Evitar sabatilles massa ajustades.
• Utilitzar plantilles que afavoreixin la transpiració.
• Controlar petits traumatismes a l’ungla abans que empitjorin.

Les revisions periòdiques i la quiropòdia ajuden a detectar canvis de forma precoç, abans que la infecció avanci.

Quan anar al podòleg per fongs a les ungles?

Moltes persones intenten solucionar-ho primer amb productes de farmàcia. En alguns casos funcionen, però no sempre el problema és realment un fong.
Convé acudir al podòleg si:

  • El tractament no millora després de 4-6 setmanes.
  • La infecció s’estén a altres ungles.
  • Hi ha dolor o molèsties en caminar.
  • L’ungla està molt deformada.
  • Tens diabetis o problemes de circulació.
  • No sabeu si realment són fongs.

No es tracta d’alarmar-se, sinó evitar mesos de tractaments poc efectius i encertar des del principi.
A Inmoovs realitzem un diagnòstic precís de la teva ungla i et proposem el tractament més adequat segons el teu cas. Pots demanar cita a qualsevol dels nostres centres .

Preguntes freqüents sobre fongs a les ungles

Sí. Els fongs es poden transmetre especialment en ambients humits i superfícies compartides com piscines, dutxes o vestidors.

No sol ser habitual. Sense tractament, normalment la infecció avança progressivament.

No és el més recomanable durant el tractament, ja que l’esmalt dificulta el control i la penetració correcta d’alguns productes.

Les recaigudes solen aparèixer per abandonar el tractament abans d’hora o per no controlar factors predisponents com ara humitat, calçat o peu d’atleta.

Depèn del grau d’afectació i del tractament necessari. No és el mateix un cas lleu tractat amb tòpics que una onicomicosi avançada que requereixi làser i seguiment professional.

Comparteix l’article