Com milloren les plantilles personalitzades el rendiment en running

Quan es parla de plantilles per a corredors, gairebé sempre es parla de lesions. Però hi ha una altra cara del mateix problema que poques vegades s’explica bé: el rendiment no es perd de cop, es va perdent a poc a poc a cada gambada mal compensada. Entendre aquest mecanisme és el primer pas per saber si unes plantilles personalitzades poden marcar una diferència real a la teva carrera.

La teva gambada no és la mateixa al quilòmetre un que al quilòmetre quinze

La fatiga no apareix de cop. Apareix primer en la musculatura estabilitzadora del peu i del turmell, i aquesta pèrdua d’estabilitat es tradueix en petits canvis de suport que el corredor poques vegades percep de forma conscient. Cadascun d’aquests canvis consumeix energia extra: una gambada menys eficient exigeix ​​més esforç muscular per produir la mateixa propulsió.

Aquest és el veritable origen de la relació entre plantilles i rendiment. No es tracta només d’esmorteir l’impacte, sinó de mantenir una mecànica de carrera més constant al llarg de tot l?entrenament, perquè l’energia s’inverteixi en avançar i no en compensar suports irregulars. Aquesta eficiència és el que al món del running es coneix com a economia de carrera, i és un dels factors que més influeix en el rendiment real, més enllà de la condició cardiovascular.

Què passa realment al teu peu quan corres, no quan camines

La petjada en caminar i la petjada en córrer no són la mateixa cosa, encara que sovint es tractin com si ho fossin. En córrer, la fase de suport s’escurça, la càrrega sobre l’avantpeu augmenta i apareix una fase de propulsió que no existeix a la marxa. És en aquesta fase de propulsió on es concentren la majoria de les ineficiències que afecten el rendiment.

Un peu que prona o supina en excés durant la carrera compromet l’alineació de tota la cadena cinètica, des del turmell fins al genoll i el maluc. Aquesta desalineació no és només un factor de risc de lesió, és també una fuita d’energia en cada suport. Per això, entendre el gest esportiu específic del corredor, i no només la seva manera de caminar, és el que permet detectar on realment s’està perdent el rendiment.

Por qué un estudio en reposo no detecta estas pérdidas de rendimiento

Una exploració estàtica o la simple observació de la petjada del peu no reprodueix el que passa a la velocitat i la intensitat d’una carrera real. Moltes de les compensacions que afecten el rendiment només es manifesten sota càrrega dinàmica quan el peu ha d’absorbir l’impacte i generar propulsió en fraccions de segon.

Per això, una anàlisi fiable ha d’avaluar el corredor en moviment i sota les condicions que reprodueixen la seva activitat real, no en una postura de repòs que no representa què passa durant l’entrenament.

Com l'estudi biomecànic 4D detecta on es perd rendiment

A Inmoovs, l’estudi biomecànic 4D analitza la petjada del corredor en moviment, registrant com distribueix la càrrega i com es comporta la cadena cinètica completa durant el gest esportiu.

Això permet identificar patrons d’ineficiència concrets, no només possibles factors de lesió.
L’estudi no es limita a peu de manera aïllada. S’analitza també com responen el turmell, el genoll i el maluc durant el suport i la propulsió, perquè una compensació en qualsevol d’aquests punts pot estar darrere d’una pèrdua de rendiment que el corredor atribueix erròniament al calçat o la manca de forma física.

De les dades de lestudi a una plantilla dissenyada per a la teva carrera

Els resultats de l’estudi no es tradueixen en una plantilla estàndard adaptada a posteriori, sinó en un disseny que parteix de l’escanejat 3D del peu del corredor i es fabrica a les instal·lacions pròpies d’Inmoovs a Manresa. Cada plantilla respon als patrons de càrrega ia les ineficiències detectades en aquest corredor concret, amb un plantejament diferent segons que es tracti d‟un perfil de fons, de sèries o de trail.

Aquesta fabricació pròpia permet ajustar amb precisió el disseny a l’activitat i l’objectiu de l’esportista, en comptes de partir d’un motlle genèric modificat per al running.

Si encara estàs valorant quin tipus de plantilla s’ajusta millor a la teva manera d’entrenar, el nostre article sobre com triar les plantilles de running pot ajudar-te a completar aquesta explicació abans de fer el pas de l’estudi.

Quines millores pot notar un corredor

Els corredors que incorporen plantilles personalitzades després d’un estudi biomecànic solen notar una sensació de suport més estable durant la fase de propulsió i una reducció progressiva de la fatiga acumulada en tiratges llargs.

Aquesta major eficiència a la gambada sol anar acompanyada d’una menor incidència de les molèsties associades al sobreús, com la fascitis plantar o les sobrecàrregues al genoll.

Convé tenir en compte que l’adaptació a una plantilla nova és un procés progressiu, i que les primeres sessions d’entrenament poden requerir cert temps d’ajust abans de notar el benefici complet.

Preguntes freqüents

Sí. L’estudi biomecànic no només té un objectiu terapèutic, també permet detectar petites ineficiències a la gambada que no generen dolor però sí un desgast energètic innecessari. Corregir aquests patrons abans que es converteixin en una molèstia és precisament lenfocament preventiu de lestudi.

La millora sol percebre’s de manera progressiva, a mesura que el peu i la musculatura s’adapten a la nova plantilla i el patró de suport s’estabilitza.

No necessàriament. El disseny de la plantilla depèn del gest de carrera i del terreny habitual d’entrenament, i per això l’estudi biomecànic té en compte el tipus d’activitat del corredor per adaptar el resultat final.

Les plantilles Inmoovs no són una adaptació d’un model genèric. Es dissenyen a partir d’un estudi biomecànic específic per al gest de carrera de cada corredor, cosa que permet un ajustament que una plantilla generalista no pot oferir.

Fes el següent pas en el teu rendiment com a corredor

Si vols saber què està passant realment a la teva gambada, el primer pas és un estudi biomecànic 4D a qualsevol dels centres Inmoovs a Barcelona, ​​Sabadell i Manresa.

Comparteix l’article