fbpx
Picture of Núria Picas
Núria Picas

Corredora professional de muntanya.
La Manresana que ha aconseguit ser campiona del món en curses de llarga distància.

Picture of Núria Picas
Núria Picas

Corredora professional de muntanya.
La Manresana que ha aconseguit ser campiona del món en curses de llarga distància.

Trepitjant fort

La Núria va descobrir el running, i sobretot per muntanya, des de molt jove. Sempre li ha agradat molt córrer de pressa, ja que així té la sensació que com més ràpid va, a més llocs pot arribar.

Arran de la seva inquietud, va començar la seva afició amb les curses de muntanya, fins a arribar al dia en què es va ficar el seu primer dorsal. I aleshores, la combinació de la Núria va ser perfecte. Aconseguir córrer ràpidament per muntanya i a més competir contra els altres.

En el moment que la Núria va ser conscient que havia trobat el que li agradava va iniciar la seva trajectòria al trail running.

Segons diu Picas, ella va començar a competir el segle passat, concretament l’any 1999 amb la seva primera marató de l’Aneto.

En el seu camí professional, va patir un greu accident d’escalada a Montserrat, i va haver de deixar la seva afició de cop, ja que no podia córrer per la lesió que l’acompanyava.

Instagram - Inmoovs (quadrat)
No va ser aleshores fins a l’any 2009, quan la Núria va tornar a redescobrir el trail running, tornant a néixer amb la il·lusió de tornar a competir. La Manresana va decidir dedicar-s’hi professionalment quan l’any 2012 guanya per primera vegada el campionat del món de Cavalls del Vent (ara anomenat la Salomon Ultra Pirineu). En aquell moment, la seva vida esportiva va fer un tomb de 360 graus, i amb el primer èxit a la motxilla, les marques publicitàries van començar a fixar-se en ella.

Assolint grans metes

  • 2011 – Campiona a la Salomon Ultra Pirineu (Bagà) de 100 km (11:37’43”).
  • 2012 – Campiona a la Grande Curse des Templiers (França) de 72 km (7:16’58”).
  • 2012 – Campiona a la Salomon Ultra Pirineu (Bagà) de 100 km (10:34’42”).
  • 2013 – Segona posició a la Transvulcania (La Palma) de 83,3 km (8:19’30”).
  • 2013 – Segona posició a l’Ultra Trail du MontBlanc (Alps) de 168 km (24:32’20”).
  • 2013 – Campiona a Grande Curse des Templiers (França) de 73 km (7:57’49”).
  • 2013 – Campiona a la Salomon Ultra Pirineu (Bagà) de 100 km (12:05’46”).
  • 2014 – Campiona a la Transgrancanaria (Gran Canaria) de 125 km (16:44’55”).
  • 2014 – Campiona a l’Ultra Trail Mount Fuji (Japó) de 100 mi (24:27’34”).
  • 2014 – Campiona a The North Face 100 Australia (Australia) de 100 km (10:57’46”).
  • 2014 – Segona posició a l’Ultra Trail du Mont Blanc (Alps) de 168 km (24:54’29”).
  • 2014 – Campiona a la Grande Curse des Templiers (França) de 73 km (7:51’46”).
  • 2014 – Campiona a la Salomon Ultra Pirineu (Bagà) de 100 km (12:39’02”).
  • 2015 – Tercera posició a la Tarawera Ultramarathon (Nova Zalanda) de 100 km (9:40’48”).
  • 2015 – Campiona a la Transgrancanaria (Gran Canaria) de 125 km (16:53’27”).
  • 2015 – Campiona a Grand Raid (França) de 167 km (28:10’35”).
  • 2016 – Tercera posició a Grande Curse des Templiers (França) de 76 km (8:22’42”).
  • 2017 – Campiona Hong Kong 100 (China) de 100 km (11:18’57”).
  • 2017 – Campiona a l’Ultra Trail du MontBlanc (Alps) de 167 km (25:46’43”).
  • 2022 – Campiona a la Salomon Ultra Pirineu (Bagà) de 100 km (12:12’40”).

Valorant la professió

Segons la Núria, el running és un esport que sempre ha estat en auge, però que mai ha arribat a aclaparar portades de notícies, com poden ser altres esports, com és el futbol o el bàsquet. Per tant, tot i estar ben valorat, li falta aquesta repercussió que tenen altres esports.

Tot i això, la corredora de trail running creu que aquesta és la gràcia del trail running, ja que és un esport solitari, on estàs en contacte constantment amb la natura i on els valors es mantenen intactes.
Per la Núria, això és el que el fa un esport especial a la resta. Per tant, tampoc vol que creixi massa de pressa perquè no perdi la seva essència.

Pel que fa a les diferències de gènere, en el cas de les curses de muntanya, la Manresana creu que sí que n’hi ha, però que som nosaltres mateixes qui fiquem el fre.

El 90% dels dorsals són masculins i un 10-15% dels dorsals femenins quan parlem de llarga distància. Per tant, convido a la dona, a fer el primer pas. Sigueu valentes, compreu una inscripció, sortiu a córrer, sortiu a competir i com més serem, més força tindrem. Ens hem de fer veure i si volem tenir igualtat, nosaltres hem de fer el primer pas.

Banner - Inmoovs (InPeople) v2 (1)

Rendir-se no és una opció

Segons la Núria, en una carrera esportiva ens hem de posar reptes constantment per estar motivats i motivades. Reptes que siguin difícils, però no impossibles perquè si no podem caure en la frustració. El repte principal de la Picas va ser superar una lesió, que l’ha acompanyat tota la seva trajectòria esportiva. Aquest dolor el segueix tenint, i ha de conviure amb ell. Aleshores, el seu repte és preparar el cos, fer el treball de força necessària per poder córrer per muntanya i intentar que el dolor no sigui tan intens. I sens dubte, la corredora de trail running ho està aconseguint!

La Núria Picas ja ha aconseguit el seu somni, guanyar l’Ultra Trail del Mont Blanc l’any 2017. L’èxit d’aquesta victòria va ser gràcies a la constància, la determinació i la força dels seus reptes diaris. I un cop aconseguit aquest somni, ella té clar que ha de seguir buscant reptes com ara, intentar millorar temps o intentar fer les coses millor a com ho feia.

Instagram - Inmoovs (quadrat) (1)
La Manresana ens explica que al competir amb curses de muntanya de llarga distància, quan es porta més de 10 o 12 hores, et comencen a venir tots els dolors. I en aquest moment, és quan s’ha d’estar preparat, ja que saps que toca patir, però que tard o d’hora, arribarà la meta.

S’ha de gestionar el patiment, els factors inesperats, la decadència física de les darreres hores. A mi m’agrada buscar estratègies de desconnexió mental que et permetin aguantar el patiment algunes hores més. I un cop acabes, mires enrere i dius: Uau! Ha valgut la pena tot aquest esforç.

Dedicar-se professionalment al trail running no és una virtut, l’èxit ve acompanyat de tot l’esforç i treball que hi ha hagut, els dies, les setmanes i els mesos abans d’una cursa. I el dia de la competició és el premi, quan és demostrar tota la feina que s’ha fet. Si aquell dia, estàs amb sintonia amb el que estàs fent, amb la natura, escoltant al teu cos, i amb la mentalitat de competir amb els rivals, però sobretot amb tu mateix, aleshores ets capaç d’aconseguir allò que pel qual t’has preparat. I així és, com la Núria Picas, fa història en cada una de les petjades del seu camí.

Núria Picas embaixadora d'Inmoovs i fan incondicional del Centre

La Núria va conèixer al Centre Inmoovs pel boca-orella, arrel d’un amic que li va recomanar el nostre Estudi Biomecànic de Ciclisme, per posar-se la bicicleta a punt per una competició. Arran de descobrir el centre, va decidir també realitzar-se l’estudi de la petjada. Després de l’Estudi Biomecànic de la Petjada, el podòleg del centre li va recomanar fer-se unes plantilles personalitzades per aconseguir millorar el seu rendiment i reduir certs dolors de la corredora.
5/5

Els peus són la nostra eina. I al final, tenir una bona petjada evita moltes lesions. La nostra trepitjada repercuteix en totes les articulacions del nostre cos, i anar a parar al Centre Inmoovs m'ha ajudat moltíssim a millorar el meu rendiment esportiu i a guanyar qualitat de vida.

Comparteix l’article

Obrir chat
1
Necessites ajuda?
Centre Inmoovs
Hola👋
Escriu-nos per Whatsapp per resoldre els teus dubtes.