Veure un nen fer els seus primers passos és un dels moments més emocionants per a qualsevol pare. Tot i això, és molt comú que aparegui una petita inquietud: per què camina de puntetes? Encara que en les primeres etapes del desenvolupament pot ser una cosa passatgera, quan aquesta forma de desplaçar-se -coneguda tècnicament com a marxa equina– es manté en el temps, deixa de ser una “anècdota” per convertir-se en un senyal d’alerta biomecànica.
A Inmoovs sabem que caminar no és només avançar, és la base de la nostra estructura postural. Si el suport falla, tota la cadena muscular se’n ressent. Per això, entendre què hi ha darrere aquest hàbit és fonamental per evitar problemes crònics en el futur.
És normal que el meu fill camini de puntetes?
Durant la fase daprenentatge, entre els 12 mesos i els 2 o 3 anys, és relativament habitual que els nens experimentin amb el seu equilibri. En explorar la gravetat, es poden desplaçar de puntetes de forma intermitent. El problema sorgeix quan aquest patró es torna predominant o persisteix més enllà d’aquesta edat.
No ho hem de veure simplement com un “vici” o una mania que desapareixerà sola. La podologia infantil posa el focus en la detecció precoç perquè, com més aviat intervinguem, més senzilla serà la correcció.

Quan hauries de començar a preocupar-te?
- Si notes que camina de puntetes de manera unilateral (només amb un peu).
- Si en intentar recolzar el taló, notes rigidesa o resistència física.
- Si el nen manifesta dolor a les cames o els peus en finalitzar el dia.
- Si cau sovint a causa de la manca d’estabilitat que ofereix un suport tan reduït.
Principals causes darrere de la marxa de puntetes
Des d’una perspectiva clínica, la marxa equina no sol tenir un únic origen. A la nostra consulta analitzem tres factors principals:
- Escurçament del sistema aquileo-calcani-plantar: És la causa més freqüent. El tendó d’Aquil·les o els músculs del panxell (bessons i soli) són massa “curts” o estan molt tensos, cosa que impedeix físicament que el taló arribi a terra amb naturalitat.
- Factors idiopàtics (hàbit): En alguns casos, no hi ha una causa estructural evident, però el nen ha automatitzat aquest patró de moviment. Tot i així, mantenir aquest hàbit acaba escurçant la musculatura amb el temps.
- Disfuncions biomecàniques estructurals: Alteracions en la morfologia del peu o de la cama que obliguen el cos a compensar la petjada buscant el suport de l’avantpeu per sentir-se “segur”.
Conseqüències per a la salut: del peu a la columna
Caminar de puntetes no és un problema estètic; és un problema de distribució de càrregues. En no recolzar el taló, l’avantpeu suporta el 100% del pes corporal, cosa que no està dissenyada.
Si no es tracta a temps, les conseqüències poden ser serioses:
- Metatarsàlgia: Un dolor agut i inflamació a la zona de “el coixinet” del peu per excés de pressió.
- Sobrecàrrega de bessons: La musculatura posterior viu en una contracció constant, cosa que genera fatiga i dolor muscular.
- Hiperlordosi lumbar: Per no caure cap endavant, el cos compensa arquejant l’esquena baixa, cosa que pot derivar en problemes de columna a mitjà termini.
- Manca d’estabilitat: Un suport tan estret redueix l’equilibri, limitant la capacitat del nen per córrer o fer activitats esportives amb normalitat.
Com diagnostiquem la marxa de puntetes a la consulta?
Per a nosaltres, cada pacient és únic. No n’hi ha prou amb observar el nen caminar pel passadís; necessitem dades precises. A la consulta realitzem una exploració física completa dels rangs articulars i avaluem la tensió del tendó d’Aquil·les.
El paper de l'Estudi Biomecànic de la Petjada
Aquí és on la tecnologia marca la diferència. Observar el peu en posició estàtica ens en dóna informació, però és insuficient. L’ull humà no pot detectar les micropressions que ocorren en mil·lisegons.
Mitjançant un Estudi Biomecànic de la Petjada, analitzem la dinàmica real del moviment. Utilitzem plataformes de pressions i sistemes d’anàlisi de vídeo que ens permeten veure exactament com es distribueix el pes i on són els bloquejos mecànics que impedeixen una marxa fluida.
Tractaments efectius: Plantilles personalitzades i Fisioteràpia
La bona notícia és que la marxa equina té solució si s’aborda de manera integral. El tractament sol combinar dos pilars:
- Plantilles personalitzades: No són simples suports. Les nostres plantilles a mida estan dissenyades per reeducar la petjada, facilitant el contacte del taló amb el terra i ajudant a estirar progressivament la cadena muscular posterior.
- Fisioteràpia i exercicis: És fonamental treballar lʻelasticitat. Els estiraments específics i la teràpia manual ajuden a “allargar” aquest sistema aquileo-calcani que està frenant el pas.
A més, t’assessorarem sobre el calçat adequat: sabates amb un bon contrafort que aportin estabilitat sense ser rígides, permetent que el peu treballi correctament.
Preguntes freqüents:
És greu que el meu fill camini de puntetes habitualment?
No ha de ser greu si es detecta a temps, però és un senyal que alguna cosa a la seva biomecànica no està funcionant de forma òptima. Ignorar-ho pot derivar en lesions cròniques i dolor a l’edat adulta.
Com ajuden les plantilles personalitzades a corregir la marxa de puntetes?
Les plantilles actuen com un estímul propioceptiu i mecànic. Ajuden a compensar la càrrega de l’avantpeu i forcen suaument al peu a buscar el suport posterior, equilibrant tota la postura.
Caminar de puntetes sempre està relacionat amb l'autisme?
Hi ha una creença estesa sobre aquest enllaç, i encara que és cert que alguns nens amb trastorns de l’espectre autista (TEA) presenten aquest patró per qüestions sensorials, la gran majoria dels casos que veiem en podologia tenen un origen estrictament mecànic o idiopàtic.
Quins exercicis puc fer a casa per estirar el tendó d'Aquil·les?
Exercicis senzills com “empènyer la paret” amb els talons ben recolzats o caminar sobre els talons a casa poden ajudar. Tot i això, sempre han d’estar supervisats i pautats per un professional després d’una valoració prèvia.
Quan he de demanar cita amb un podòleg especialista?
Si el teu fill té més de 3 anys i camina de puntetes de forma persistent, o si notes que li costa recolzar el taló fins i tot quan li demanes, és el moment de fer un estudi professional. La prevenció és la millor eina per assegurar-ne la salut futura.